La història de dues desfetes

Tal i com us advertíem a l'edició anterior la plaça de l'ajuntament ja ha estat enderrocada.
Han desaparegut les tanques, els bancs i els parterres. Aviat desapareixeran els arbres, la plaça serà dura i quedarà oberta a la carretera.
Aquesta plaça s'havia inaugurat feia només 16 anys. Ara es fa una inversió de més de 300M de pessetes.
Ens ho podem permetre? És que no hi ha altres prioritats d'inversió?

La plaça de Valldoriolf serà la propera en ésser enderrocada. Així ho va acordar la Junta de Govern local el passat dia 28 de setembre. El seu cost 115M de pessetes. Aquesta plaça també es va inaugurar ara fa només 25 anys.
En el seu lloc també s'eliminarà la gran plataforma rectangular, ensorrant-la i convertint-la en un cercle de menor dimensió. Per què?
Per que no es reformen només els accessos i les escales malmeses i la resta de diners es destinen a altres inversions més neces-sàries per a La Torreta.

La clau per entendre el motiu que porta a l'actual equip de govern a destrossar dues places ja urbanitzades per sobre d'altres prioritats que pugui necessitar el municipi cal cercar-la en el sectarisme i el revengisme. No ha de quedar res del que havíen fet "els altres".
Abans de "l'eclosió" socialista de l'any 1995 la vida no existia a La Roca, potser?

Eleccions al Parlament de Catalunya 2006 16-10-06

No cal dir-vos que la contesta electoral del proper dimecres 1 de novembre és molt important per Catalunya.
Si tot procés electoral és important i obliga al compromís de tots els ciutadans en democràcia, a escollir cadascú lliurement la seva millor opció per al futur del país, el procés en el que estem ara inmersos és probablement més determinant que mai per definir el model de govern i de país que decidim tenir.

En la balança, la comparació és molt desigual: per un costat 23 anys d'estabilitat, de seriositat i de rigor. De progrés, de veritable progrés i de desenvolupament econòmic i social del nostre país sota la bandera del nacionalisme. A l'altre costat, tres anys de desgavell, de desordre, de manca d'entesa entre les parts i de sensació constant de crisi perpètua i de ridícul.

El país no es pot permetre tres anys més de manca d'inversió en les infrastructures que són fonamentals per al nostre desenvolupament.

A la nostra comarca, al nostre poble només cal que veiem el colapse diari a la xarxa viària, els tres anys d'escola Mogent en barracons o el fum que ens han venut amb els habitatges socials per tapar l'especulació urbanística.

Ara més que mai els que estimem el nostre país, els que creiem en la nostra nació, els que volem un model plural i de veritable progrés només podem creure amb la opció de l'Artur Mas com a futur President de la Generalitat de Catalunya.

No s'hi val a badar. No ens podem quedar a casa. No poden haver-hi ambigüitats ni mitges tintes. Tot està molt clar: N'hi ha tres que si sumen sumaran, supeditats a un partit sucursalista i claudicant. N'hi ha un altre que no entén el país i que inclòs hi va en contra i dóna ales als que hi van en contra.

Només queda una opció vàlida, la nostra, la de l'Artur Mas. La del rigor, la de la seriositat, la de l'experiència i el bon govern. Per a La Roca, particularment. Per al nostre futur, cadascun dels votants sou (som) molt importants.

Per Tots Sants, dimecres 1 de novembre, ens trobem als col·legis electorals. Fins aleshores!!